canut, 15 d’abril de 2003 a les 23:53:30 CEST

Dia 92: Accents i retorn al català

Com va tot per terres catalanes? La notícia, en l'àmbit més estrictament informàtic i comunicatiu és que, per fi, ja tinc un teclat català funcionant. El teclat, cedit pel meu amic Platero (hola Platero), em permetrà d'escriure amb aquells palets que els llatins posem a sobre d'algunes vocals, i d'escriure una peculiar ce trencada... Bé, també podré escriure espaÑÑÑaaa coÑÑÑooo, que sempre fa gràcia XD

La vida a London s'està tornant dura. A la feina, la Irene i jo estem fent una mitjana d'entre 10 i 12 hores diàries (don't stop), que la veritat, no ens deixen massa temps per l'oci ni per enviar correus (espero que m'entengueu). A més, aquesta setmana, per acabar-ho d'adobar treballarem demà diumenge i tot... Tot per la 'fucking' Marató de London, on la ciutat s'inundarà de paios amb pantalons curts (amb la rasca que fot XD). Total... He hagut de parlar amb el mànager (jefe entre nosaltres) per dir-li que treballar del dilluns fins al dissabte de l'altra setmana sense para, doncs com que no... Que fa uns anys els francesos van escriure algo més o menys titolat 'Drets humans', dels quals ens en sentiem partíceps... XD Doncs res, que tindrem festa dimarts de la setmana que bé. Quin luxe, eh!

La veritat és que puc dedicar més temps a parlar del Pub (Hung, drawn & quartered és el seu nom -basat en els seus treballadors?-) que res més. Ara resulta que han fet un crit al cel, perque resulta que els estocs han caigut en picat... Ja deia jo que tanta cervesa gratuïta havia de tenir alguna repercussió! Doncs total, que com ho pensen arreglar? Amb el vell 'trucu de l'almendrucu'... Les cerveses a partir d'ara, gaudiran d'una racció doble d'escuma, i així, poc a poc, anar recuperant estoc. 'Car sóc també molt covard i salvatge', i a mi aquestes coses em fan mal... Em fa mal servir cerveses amb massa escuma (bubbles). Jo he estat massa anys a l'altre cantó de la barra, i se que se sent quan et serveixen una cervesa amb massa escuma. Sí que és cert que alguns clients et demanen que els hi acabis d'omplir, però la racció d'escuma està summament estudiada. És la mida justa... És aquella mida que no arriba a indignar prou com perque el client se senti ofès, però suficient com per 'tocar una miqueta els ous'. Doncs bé, igual que les bruixes, de barmans també n'hi ha de bons i de dolents... I jo sóc dels bons (tot el contrari que el protagonista de 'Croupier'). Jo sóc dels que posa una cervesa digne de fotografia. Una cervesa que fa que la persona que se la beu se senti orgullòs de beure-se-la. El meu mànager, quan em veu, a vegades em fot bronca... Però jo sóc bo, i els clients m'ho agraeïxen. Saben que si me la demanen a mi, jo no els fallaré. Sóc el 'Robin Hood' de les cerveses... És l'orgull de ser barman! XD

I com ho agraiexen els clients? Doncs amb propines (tips). Com que estem en una zona 'business', les propines poden ser importants. Tot i així, em declaro totalment en contra de les propines, perque penso que és un acte social quasi vexatiu. Les propines són les sobres de l'home ric cap a l'home pobre. Són un 'et dono més del que val perque puc'. Encara que us soni raro, no m'agraden les propines! Preferiria que el preu de les cerveses tinguessin el valor que han de tenir, i jo tingués un salari adequat a aquesta alça, i no haver d'esperar cada final de mes per veure quina quantitat de propines em toquen. Mai he cregut en les propines... Jo crec en els salaris, i penso que la gent, hauria d'agafar la feina pel que li paguen, i no esperant que el senyor et doni una caritat. No vull un premi al meu servei perque és eficient. Jo treballo igual amb tothom, perque és la meva feina. I mai he canviat la meva forma d'actuar davant de cap client, pel fet de que m'hagués de donar (o no) una propina. Hauríem de tenir més dignitat humana i saber dir que 'no' a aquest acte caciquista. I no dic que jo no les agafi... Només dic que preferiria tenir un sou un xic més per sobre, i no haver de recollir engrunes... L'altre dia una parelleta va muntar un numeret al bar... Ella plorant, ell alegant vés a saber què... Nosaltres des de la distància ens ho miràvem com qui mira una telenovela. Doncs quan l'home va marxar (i la va deixar allà plantada), l'home ens va donar una propina com per disculpar-se... ÉS LAMENTABLE!

Òstia, quina desofegada... Necessitava dir-ho! XD

Va, canviant de tema, l'altre dia quan el meu amic Platero va pujar, vem descobrir en un supermecat (mític Budgens) una ampolla de vi de la marca 'CAWARRA'. Us juro que si mireu el vincle, veureu que no és pas cap broma... XD Bé, és una tonteria potser, però us juro que ens vem fer un fart de riure. A més, l'altre dia en vaig comprar una ampolla, i val a dir que no està pas malament! Us el recomano si teniu una cita amb alguna noia... XDDD

L'altre dia, un company del pis, mentres estavem a la cuina parlant de les nostres coses tot fent unes cigarretes (potser sí que hauré de deixar de fumar Akis, que aquí surt molt car... XD), l'home em va mostrar el seu encenedor... Un clipper, el mític encenedor que tothom ha fet servir alguna que altra vegada vaja... Doncs bé, l'home em va ensenyar com feia servir la pedra de l'encenedor per premsar un porro. Increïble... En moments com aquests, un s'adona de com de petit i igual és el món a vegades, i com coses que sembla que només passin a casa teva, també passin també, de forma absolutament igual, arreu del món... Una escena tendre i nostàlgica! :)

Ah, també fa uns dies vaig veure 'Trainspotting' a la TV. Devia ser la 12a o 15a vegada que la veia, us ho juro (Clyde, algún dia et tornaré el vídeo XD). Però no us podeu ni imaginar de com de diferent em va semblar aquesta vegada... A part de veure-la en versió original (subtitolada -of course- XD) que sempre ajuda... Les imatges de quan el protagonista se'n va a London, em van semblar d'allò més familiars... Absolutament totes. Us asseguro que és una extranya sensació ;)

I bé, ja per acabar, i si heu arribat fins aquí... Dir-vos que, la Irene i jo, ja hem fet una reserva, i el diumenge 27 d'abril tornarem a trepitjar terra catalana... Concretament l'Aeroport de Girona (via Ryanair). Estarem una setmaneta per aquí, de diumenge a diumenge (fins el 4 de maig), i espero poder quedar alguna estona amb vosaltres i fer unes volldamm's i totes aquestes coses... Però lamentablement, baixo primordialment per problemes de salut de la meva mare, que avui ha ingressat a l'Hospital, on haurà de passar unes 3 setmanes per fer unes probes degut a uns importants problemes pulmunars. En fi... no es pot tenir tot en aquesta vida! Esperem que això de la meva mare no sigui massa greu. En tot no oblideu que ens veurem les cares...

Així doncs, res més... i fins d'aquí quinze dies quan ens puguem veure cara a cara. Fins ara mateix!

Joan Camp (Baccus)

P.S.: Ah, per aquells que em pregunten com em va l'anglès, els explicaré un acudit de l'Eugeni que ho poria resumir. Diu així:

• Usted domina el inglés?
• Hombre... Si es bajito y se deja...

Doncs bé, així estic jo... si es deixa, de tant en tant el vaig entenent. Parlar, el parlo millor. No se... temps al temps, no? :)

 

... Link

canut, 15 d’abril de 2003 a les 23:31:46 CEST

Dia 82: 'Macbeth' en catala a Londres!

Llegeixo el titular a e-noticies (edicio del dilluns 31 de marc), i encara no m'ho crec: El Romea estrena un Shakespeare a Londres en català... I fins que no ho llegeixo als diaris de London, no m'ho acabo de creure del tot. Pero si, es veritat! Els dies 8, 9 i 10 d'abril tindrem una obra EN CATALA a un dels teatres mes importants de la ciutat. Algu ho enten? No es, en tot cas, sorprenent? Mira que a mi no m'apassiona el teatre... Pero es que m'estic plantejant d'anar-hi, que aquestes coses, no passen tots els dies! XD Si hi vaig, ja us ho fare saber... ;)

Pero be, parlant d'actualitat, no podia deixar de dir que al final vem tenir el darrer partit del Torneig sis nacions... Els nominats, Irlanda i Anglaterra. Les apostes, igualades. Els nervis, al maxim. Resultat... aclaparador! XD Anglaterra li va fotre una santa pallisa a Irlanda, d'aquelles que passaran a la historia (42 a 6). El meu jefe (irlandes ell), portava un 'mosqueig' el dilluns de por, en plan 'no en vull parlar' XD I la meva companya del pis (irlandesa ella tambe), avui encara no li he pogut treure el tema... Es veu que ho porten molt a dins aixo del rugbi. Pero clar, jo vaig veure el partit a casa (amb una TV 29" panoramica 60 Hz de la ostia) i ostia... em feia una mica d'enveja. Us imagineu un Torneig 7 nacions amb la seleccio catalana entre elles? Estic segur que si entrenessim una mica millor a la Santboiana, etc. i amb una mica d'ajuda de la gent de la USAP de Perpinya... qui sap si algun dia potser hi veiem els jugadors de casa nostra. Ai ai ai... ;)

Dissenyadors del mon, uniu-vos!!! La totpoderosa empresa de telecomunicacions BT (British Telecom pels amics), ha decidit que vol canviar el seu logotip. Diuen que ja n'estan farts d'aguantar critiques i bromes. Resulta que aquell ninot tocant una flauta, dona massa connotacions erotico-sexuals... Es ben be que qui vol veure sexe, el veu a tot arreu. Molt diferent de la campanya que la marca esportiva PUMA esta fent a no se quin pais de sud-america (Imatge 1 i Imatge 2). I a la peninsula van censurar aquell anunci d'Amena, perque queien nans del cel... Mare meva! Uns tants, i els altres tan poc! XDDD En fi, qui tingui vocacio de dissenyador, ja pot anar enviant esbocos a BT!

Tothom coneix a aquell personatge, que parla massa quan no li demanen, i calla massa quan tothom li demana que ho faci. Doncs si, el Rei (no meu) Juan Carlos I... Tambe conegut com a 'Juanca'. Tot i que crec que no deu saber massa angles aquest home quan es deixa dir aixi. Per qui no ho sapiga, 'wuanca' es com es diu en angles, de 'fer-se una palla'. Curios, no? Ara entendreu perque els anglesos riuen tant quan senten aquest nom! XD

Be, no se qui ha estat a London i qui no... En tot cas, dir que a la ciutat del panic col.lectiu, on la gent sempre esta espantada de tot. La ciutat sense papareres per por a que hi posin bombes. La ciutat on els diaris nomes parlen de violacions, pederastes i assessinats. Aquesta poblacio, London, te un espai aeri, que a pesar de que la gent hi estigui absolutament acostumada, a mi EM FA POR! XD Us ho juro, el numero d'avions que passen cada dia sobre el meu cap, a una alcada molt per sota de la que normalment estem acostumats, fa por! Que es que quasi pots distingir de quina companyia aerea pertany l'aparell... I el soroll... Ostia, que de debo us ho dic, a mi m'impressiona, digueu-me caganius, pero quan vingueu, ja m'ho direu! ;P

Ostia, al Pub hi ha un munt de 'personatges'. No es que fins ara no ho sabes... Es nomes que es el primer cop que m'ho miro des de l'altre canto. Jo, per solidaritat, intento acceptar i dialogar amb els mes beguts. Les converses, que si en angles normal ja em son dificils de seguir, en angles-borratxo, poden resultar surrealistes. Pero be, jo escolto (no estic aqui per aprendre angles? XD), i coi, a vegades t'expliquen cada paranoia mes rara, que sorprenen.

De tots ells, em quedo amb un paio d'uns 45 anys, amb un posat mes serio del normal, i amb el diari i un llibre sota el brac, que sempre ve tot sol (una mica autista ell), i es demana per bure Calsberg. No una... potser 5, 6 o 7 cada dia. Beu sense presses (em diu que no fa cap cursa), pero l'home es queda dret durant algunes hores, sense parlar mai amb ningu. Es un autentic solitari... Pero be, amb el temps, un li coneix els gustos, i ja li serveixo una Calsberg abans de que me la demani (com quan a mi em posaven una Volldamm nomes entrar a l'Atlantis XD). Algun dia canviem alguna frase, algun comentari, etc. Fins que un dia, probant d'inicar conversa, li pregunto pel llibre que sempre porta. De que va? L'home em mira mig sorpres, una mica avergonyit fins i tot. No sap que dir. I llavors de pensar-s'ho dues vegades m'ho explica... Diu, el diari el llegeixo al metro quan vaig a la feina. Quan arribo a bar, si no vaig molt begut me'l torno a repassar. Llavors me'n torno cap a casa... I el llibre? S'explica... El llibre no sap ni quin titol te, no sap de que va ni per qui esta escrit. Em comenta que el llibre nomes el porta, perque a l'endema quan es desperta, si veu el llibre al costat del llit, sap que la nit va ser tranquila, normal... que vaja, que va tornar pel seu peu. Pero si es desperta i no veu el llibre, sap que la nit no va acabar be, i que mes li val comencar a fer memoria de que va fer la nit abans... Increible, oi? XD Tipica historia de l'amic d'un amic... Jo ho he vist amb els meus ulls! XD Avui, ha tornat (com sempre), i despres de parlar una miqueta, ens ha convidat a una cervesa a la Irene i a mi... Calsberg, clar! ;)

En fi... aixi ens va tot per London. A veure qui sera el seguent en pujar un cap de setmana. Fins aviat,

Joan Camp (Baccus)

P.S.: En el proper correu potser us comento una nova religio que ja fa un temps que hi ha a UK... Es el 'Davidbeckhamntisme'. Algo fora del normal sobre l'adoracio d'idols vivents! XD

 

... Link

canut, 15 d’abril de 2003 a les 23:18:24 CEST

Dia 76: La Shisha i el British Museum

Sento haver trigat tan a escriure, pero es que la Irene i jo portem unes setmanetes amb la feina, que son de por. Fem un promig d'11 hores al dia posant cerveses, i us asseguro que cansa! XD Ah, a part no et deixa gaire temps lliure que diguem! Aprofito doncs avui que tinc temps...

Com va tot per terres catalanes? Aqui tot va molt be (feina a banda). Aquests dies han sigut segurament els mes 'ditxaratxeros' des de que estem a London. Si ja us vaig comentar que fa un parell de setmanes va pujar l'ex-company de pis de la Irene. El cap de setmana passat va pujar en Platero. De fet el paio va pujar a veure un concert d'aquells grups que nomes li agraden a ell ;) Concretament era Dragon Force, que van tocar en una sala de Camden Town (que es com la botiga 'El Camello' de Barcelona, pero carrers i carrers). En fi... La resta del cap de setmana la vem aprofitar per fer una mica de turisme plegats, i SOBRETOT, no deixar de beure pintes i pintes de cervesa. Va estar be, si XD A mes, el paio em va portar un pack de Volldamm's (mmm), un parell de cartrons de Marlboro i un teclat catala (amb accents, ces trencades, etc.), que encara no he instalat perque necessito un adaptador (es dels antics), o sigui que ben aviat (aquesta setmana suposo), ja podre escriure correus amb una ortografia decent! De l'estada d'en Platero a london en guardo algunes fotos i videos que un companys del pis ens va fer i que ben aviat us podreu veure en un web (temps al temps).

En Platero va marxar el diumenge al migdia-tarda, i com que no sabiem que fer, ens vem decidir per anar a visitar el British Museum. Realment nomes hi vem estar unes 4 hores... Pero de debo us dic que amb 4 hores no en tens ni per veure be l'entrada. Realment es un lloc de visita obligada. Ho recomano per tothom qui vulgui venir a London. Tambe val a dir que amb la ressaca (hangover en diuen aqui XD) tampoc es el millor estat com per veure un museu (apunteu-ho be XD).

Una de les coses que encara tinc pendents de fer, pero que fare (I promise you), es anar a veure un dels tants musicals que fan a London. D'entre la pila que n'hi ha, el que vull anar a veure jo, es un que es diu 'We will rock you', i que es una opera-rock en un clar homenatge a Queen i a la figura de Freddy Mercury. Tothom que hi ha anat, me n'ha parlat maravelles, i clar, tenint en compte que sera dificil (per no dir impossible) veure un concert de Queen en viu amb Freddy Mercury... Doncs be, es el que hi ha! XD

L'altre dia estava parlant amb un paio que col.labora sovint amb el Raco Catala, i parlant parlant, doncs resulta que el tiu vivia a London. Total, que vem quedar ahir i vem estar tota la tarda xerrant. El millor de tot va ser quan em va portar en un bar marroqui a tastar la Shisha. La Shisha es una catximba immensa, pero que al ser un lloc public, l'unic que fumaves era tabac amb licor de poma. En fi, deu ni do la ostia que fot igualment, eh! XD L'unic emprenyador d'aquest bar, va ser que (coi de musulmans XD), no venien cap mena de beguda alcoholica... Ostias, es que ni cervesa!!! Total, que em vaig beure una coca-cola (ai ostia... el boicot XD), i les cerveses ja les vem fer despres! XD

Ah, per fi tenim un mobil en condicions... Fins ara anavem amb un BOSCH de l'any de la picor, i una targeta prepagament de la companya Fresh (lamentable XD). Doncs be, al final hem guanyat la guerra de la burocracia (creieu-me que a London es pitjor que una pedra), i ens hem decidit per un Nokia 6100 de Vodafone. Realment el mobil no pesa res, i ens van regalar una camara que s'acopla al mobil a traves d'un cable. Mira tu... fa gracia, no? XD

Doncs be, no us atabalo mes per ara... Jo me'n vaig cap a buscar a la Irene. Fins aviat,

Joan Camp (Baccus)

P.S.: Per cert, amb el Platero, vem anar a visitar Picadilly Circus, i ens vem creuar amb una manifestacio en contra la guerra, que feia por de la gentada que hi havia. Nomes de pensar que les manifestacions que s'han fet a Barcelona, han estat (numeros a la ma) molt mes majoritaries que questa que vem estar, penso que es d'admirar!

Fins aviat...

 

... Link

canut, 15 d’abril de 2003 a les 23:12:59 CEST

Dia 66: Diari Metro

Aquest cop re-escric mes rapid del normal... Pero es que avui he llegit el diari, i m'ha entrat un atac de riure (jo solet). Doncs resulta que he agafat el diari METRO, i apareix en portada la reunio que van fer ahir a les Assores (ce trencada sux) en Bush, Blair, Aznar, etc. Total, que la foto es del Blair i el Bush... Ara be, al voltant, 4 frases referents a la reunio: primera frase de Sadamm Hussein, segona de Bush, tercera de Blair... i a la quarta, surt la frase, i enlloc del nom, hi posava 'Spain PM'! XD Total... que era de l'Aznar, pero clar... Si haguessin posat Aznar, la gent encara s'estaria preguntant qui coi es el paio aquest... Aixi que millor dir que es el president espanyol... PER SI DE CAS! XD

Ostia, aqui els diaris son la ostia... Aixi com la immensa majoria de les coses son excessivament cares, sobretot si ho comparem amb la renta per capita catalana... Els diaris en son l'excepcio. Un diari no costa pas mes de 40 p. (unes 100 ptes). I parlo de diaris bons com el Financial Times, Guardian, Independent, etc. Tambe n'hi ha una bona colla de 20 p. (50 ptes), inclus el Metro, que tot i ser gratuit... no te res a veure amb el diari Metro de Barcelona (que es un fistro de cuidado XD). Total, que la premsa es a l'habast de tothom, i es nota perque sempre veus a la gent llegint el diari. Ara be... Aqui abunda la premsa sensacionalista, que es dedica a fer premsa de grans titulars, quasi sempre apocaliptics i alarmistes a mes no poder. Diaris com el The Sun fan por (pagina 3 a banda XD). Pero vul dir que els diaris semblen El Caso... Sempre hi ha violacions, assassinats, atracaments i altres. I no es conya, la gent anglesa viu sempre amb la por al cos... Els seus comentaris son un reflex de la premsa que es mengen cada dia per esmorzar: Alarmisme pur i dur... Quan van comentar que volien fer un atac terrorista al metro... Hi va haver una devallada d'usuaris... per flipar! XD

Per casos curiosos, el que estem seguint aquests dies amb el judici del programa '50x15' o 'Quiere usted ser millonario?'. Aqui el premi es d'1 milio de pounds (uns 260 milions de pessetes), o sigui que... poca conya! XD Total, que cap a finals de novembre, hi va haver el primer guanyador des de que fan el programa... I clar, el van investigar. Doncs be, resulta que (no se molt be com), que el paio tenia 4 busques (aquell aparatet petit per rebre missatges), que funcionen amb vibracio. En tenia un a la butxaca dreta del pantalo, l'altre a l'esquerra, i els altres 2 un a cada cama... I be, cada un era una de les respostes. Al public hi havia una paia amb una camara de video que emitia a fora de l'edifici, i a fora un paio que trucava a algu (potser a un grup d'amics amb enciclopedies i tal), i res, que li anaven cantant totes les respostes enviant-li un missatge al busca adequat. La ostia vaja... (tot i que la pasta be s'ho valia, no? XD).

Doncs res, que compte si aneu a un concurs de la tele... perque si guanyeeu massa pasta... De ben segur que investigaran si es que heu fet trampes.

Doncs res... que us deixo amb aquest consell, i jo me'n vaig a buscar a la Irene, que avui ha currat 11 horetes... I res, a veure si el Platero em porta tabac aquest cap de setmana que puja a London ;) A poder ser Camel Light... Que l'altre dia em van portar Nobel... XD Ostia, fumar Nobel, si que es patriotic, eh! XDDDD

Apa, doncs fins aviat...

Joan Camp (Baccus)

 

... Link

canut, 15 d’abril de 2003 a les 23:09:53 CEST

Dia 65: Red Noise Day

Com va tot? Per aqui, ja hem passat Sant Patrici... que, de fet, no va ser el que jo m'imaginava, tot i que com que va coincidir amb el dia de neteja de surtidors, podriem dir que nosaltres vem celebrar el dia de Sant Patrici pel nostre compte... bebent-nos tota la cervesa que quedava als barrils. Va estar be, si! XD A mes, la Irene i jo, vem quedar amb el primer que s'ha atrevit a pujar a London a veure'ns (entre d'altres coses)... Resumint, que ja tenim tabac (de no-liar XD), a preu peninsular...

Aquesta setmana he estat allunyat del mon... Una jornada laboral de 50 hores (aquesta setmana), han fet que amb prou feines tingues temps per dormir! XD Treballar 11-12 hores al dia, us asseguro que mata bastant, pero be... De tot aixo, ja puc dir que n'he tret algo. Des d'aquesta setmana ja tinc Internet al meu quarto (al meu PC) amb conexio Wireless. De fet, senzillament m'he comprat la targeta i ja esta. Aprofito per recomenar-ho a tothom que vulgui muntar una xarxa a casa i s'atabali amb el cablejat. I ja no parlo de portatils... una maravella. Total, que sembla que ja no haure de demanar mes el portatil i podre conectar quan a mi em surti dels ous (si la Irene em deixa, clar XD). A veure si ara doncs, tinc mes temps que abans...

Suposo que tothom coneix La Marato que cada any fa TV3 (La seva...) per les festes de nadal. Doncs be, aqui tambe fan quelcom semblant anomenat 'Red Nose Day' i que basicament es una forma de recollir diners que llavors es destinen a caritat. La diferencia amb La Marato es que no es basa amb rebre trucades i tal de gent donant diners... Sino que es munten una pila d'actes i tal per tot el territori, i el dia clau, que va ser el passat divendres, la gent va pel carrer amb el cabell pintat de vermell, o amb una especie de nas de pallasso... Us juro que impacta veure a la policia amb un nas de pallasso en hores de feina... Absolutament surrealista XDDD En fi, que va ser un dia bastant comic!

L'altre dia vem anar al Museu de Ciencies Naturals... Un edifici increible, i unes exposicions realment guapes. Important tambe que l'entrada es gratuita... cosa que ajuda molt quan no tens ni un duro (euro o pound...) ja que permet de fer turisme be de preu! XD Doncs total que entrem, i ens trobem a un col.legi de catalans (uns 16-17 anys) tots alla... Resulta curios i maco a la vegada sentir parlar en ctala a London. I la veritat, i us asseguro que no es cap farol, m'he trobat a mes catalanoparlants que castellans. Nomes sents el to de veu (al metro, pel carrer, etc.), i els identifiques de seguida... Es tendre, eh! ;)

En fi, us deixo ja... I ja enviare mes correus un altre moment. Fins ara,

Joan Camp (Baccus)

 

... Link

canut, 15 d’abril de 2003 a les 23:04:34 CEST

Dia 58: Sant Patrici, criquet i rugbi!

Com va tot? Ja ha acabat de ploure per terres catalanes? Per aqui, tot i que no fa mal temps, tampoc es que puguem parlar de calor... Hi ha dies que fa sol, pero ostia, que no escalfa coi! XD

Crec que ja us vaig dir que la Irene i jo estavem un xic enyorats de casa... Doncs be, podria ser que en 3-4 setmanes, baixessim a passar 3 dies un cap de setmana. Encara ho hem d'acabar de mirar, perque per sort, a partir de la setmana que ve, comencen a pujar coneguts per aqui: l'ex-company de pis de la Irene, en Platero, el meu germa amb la novia (ehem...). En fi, que crec que s'acosten temps de vaques grasses, i de tornar al meu Marlboro Light de sempre XD Per cert, no se a Catalunya, pero aqui, ja no hi ha ni 'light', ni 'medium' ni ostias... La nova llei obliga a treure aquests eufenismes del tabac... I per si fos poc, han de posar unes etiquetes que ocupen mitja caixa de tabac (us ho juro), amb les tipiques frases 'el tabac mata', 'el tabac produeix cancer', etc. Personalment, crec que tambe haurien de posar 'El tabac es un luxe a 1.200 ptes la caixa' XD Putu Blair... Apa que no hi fan diners aqui amb l'alcohol i el tabac!

Aquests dies al Pub, estem seguint el mundial, d'un dels esports 'rei' del Regne Unit i els paisos que va colonitzar (India, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka, Nova Zelanda, Australia, etc.)... EL CRIQUET! Us juro que pocs esports poden esser tan i tan aburrits. Pero la gent ho viu amb una passio, que res a veure amb Manolo el del Bombo! Ara be, per torneigs interessants... El Torneig de les 6 nacions de rugbi... Res a veure amb el futbol america. Es molt mes rapid i mes popular. Aqui la gent ho segueix amb una passio desbordant (real). A la nostra casa, la xicota del propietari, es una noia irlandesa super apassionada pel seu equip... aixi que ens ha tocat a tots, fer-nos de la seleccio d'Irlanda, que de moment, a diferencia del FC Barcelona, va primera, invicta, etc. A mes, m'he jugat unes cerveses amb un que treballa amb mi, a que guanyaria... Esperem que pugui beure de franc doncs! ;)

Us sona el dia de Sant Patrici? Jo ho vaig descobrir en un episodi dels Simpsons... La imatge era senzilla... cervesa per tothom. No se a quina pel.licula, vaig beure com tenyien un riu de color verd per celebrar-ho. Total, que es un patro irlandes (sembla que m'esta agafant fort amb aquest pais XD), i es celebra la diada (caracteritzada per un trebol de color verd) bebent molta cervesa. Doncs be, dir que es el cap de setmana que ve... Ja us explicare com ha anat la cosa! XD

L'altre dia estava parlant amb els meus pares sobre la immigracio a Catalunya. Doncs be... Res a veure amb Anglaterra, i sobretot amb Londres. Si creieu que a Barcelona hi ha molta gent de fora... Sapigueu que aixo, es tot just el comencament. L'altre dia llegia que l'ultim cens efectuat, donava igualtat amb la gent de raca blanca i la resta de races en un 50%. El mestissatge es bestial... Cosa que em serveix per aquells que m'han preguntat com estaven les noies angleses... Doncs dir que son com molt lletjes, pero que vaja, sort que no tot el que hi ha son angleses hehe ;)

I parlant de races i cultures, dir que he re-descobert la cultura i etnia india... Aqui a Londres n'hi ha a carretades. I la veritat, es que estan molt ben posicionats. A tots se'ls veu fent feines de prestigi, super ben pagades. I al metro, sempre els veus amb un PDA... Personalment, per la relacio que he tingut amb ells, dir que son una gent super intel.ligent, reflexiva, i que mediten molt les coses abans de fer-les o dir-les. No tots son Gandhi, pero de debo que val la pena tenir-los en compte... No son pas un mal exemple a seguir!

Doncs res, com sempre em despedeixo a l'espera de que algu mes em doni una sorpresa dient-me que vindra a passar un cap de setmana. De debo que seria tot un detall! ;)

Doncs apa, fins aviat...

Joan Camp (Baccus)

 

... Link

canut, 15 d’abril de 2003 a les 23:00:30 CEST

Dia 53: També freguem plats

Com va tot per terres catalanes? Per aqui London, anar fent... Ara ja tenim feina, que no nomes es de barman, sino que tambe inclou altes dosis de fregar plats... I us asseguro que es ben pesat aixo de passar-se tota la jornada laboral fregant plats! XD Pero be, l'important es tenir feina, que suposa uns calerons cada setmana!

L'altre dia em vaig deixar d'explicar que el nostre primer dia de treball, va coincidir amb la neteja dels sortidors de cervesa. Aixo ho fan un cop es tanca el Pub, ja que abans de netejar tots els surtidors, han d'acabar de buidar tots els barrils de cervesa, que de forma altruista, es beu tot el personal del Pub (de franc of course XD). Doncs be, aixo ho fan cada 2 setmanes... I be, dissabte va fer 2 setmanes que treballavem... I be, us asseguro que combinar quasi totes les cerveses que hi ha el Pub, en plan 'don't stop', comporta, a part d'algunes hores... Una ressaca brutal a l'endema! XD Pero clar, que hem de fer nosaltres si el nostre cap quasi ens obliga a beure cervesa de franc durant tota una tarda... No ens hi podem negar, no? XD A veure si quan puja algu un cap de setmana coincideix amb 'el dia de neteja'! ;P

Per cert, avui, despres de prop de 2 mesos... La Irene i jo, hem aconseguit obrir un compte bancari. Us asseguro que es una autentica odissea burocratica, perque arran de l'11 de setembre, ara van amb peus de plom a l'hora d'obrir comptes bancaris. Total, pels diners que hi tindrem... XD

Tambe volia explicar que una de les coses que m'han sorpres mes d'aquesta ciutat, es la neteja. Jo me la imaginava una ciutat europea, neta, pulcre, amb una bona i efectiva politica de reciclatge, etc. Doncs res... Que trobar una paparera a London, pot resultar tota una aventura. No n'hi han! I perque? Doncs males veus diuen que es perque els terroristes no hi posin bombes... Com si no hi haguessin llocs per posar bombes!!! Pero a part, les empreses, com el Pub on treballo, si volen reciclar HAN DE PAGAR! Total, que fan? Doncs res... ho llencen tot al carrer, i no precisament poca quantitat. Que ho sapigueu doncs quan pugeu a London (si es que pugeu)... London es una guarrada de ciutat! XD

A mode personal, us dire que he perdut pes... Realment, London es una bona dieta per perdre pes... Sobretot quan vas al supermercat i veus els preus. La Irene i jo, ja som uns habituals del LIDL XD

I res, us passo les meves dades d'aqui London, que encara no les he passat a quasi ningu... No hi penso mai! ;P

Per cert, jo visc a Mile End. Aixo esta a la zona 2, al costat de la parada de Metro (Underground o The Tube...) Mile End, on hi conflueixen les linies vermelles (central), verda (district) i rosa (hammersmith). Mirant el mapa de London, cap al Nord-Est...

Doncs res, fins aviat... Atentament:

Joan Camp (Baccus)

 

... Link

canut, 15 d’abril de 2003 a les 22:40:57 CEST

Dia 17: La gent, la feina, la ciutat...

Es el meu tercer intent d'enviar un correu... Les altres 2 vegades, m'ha acabat 'petant' el PC abans de que pugues acabar d'enviar-lo. Esperem que no torni a passar... ;)

Primer de tot, merci per la gent que m'ha enviat correus. Realment es molt d'agrair poder llegir quelcom un xic familiar. Aqui, la veritat, ens passem el dia amb l'angles... Sort en tinc de la Irene, que a part de fer-me d'interpret, puc parlar catala amb ella. Desofega bastant, de debo! XD

Respecte la feina... Doncs be, hi ha alguna que altra novetat, i es que els miracles, a vegades, passen... i a sobre, en el darrer sospir! L'altre dia vem anar a la seu de reclutament de personal de la cadena de menjar rapid Pret A Mange, que tothom que alguna que altra vegada hagi estat a London, coneixera segur. Els Pret, per qui no ho sapiga, vindrien a ser com els McDonald's, pero un xic mes maco. El menjar es basa en els sandwitx (o com s'escrigui), sopes, amanides, etc. I francament, es bastant mes car que el McDonald's. Aquesta cadena, per sort o per desgracia, esta formada quasi basicament per catalans i espanyols... No em pregunteu perque, pero es potser l'unic lloc, on amb certesa, pots demanar les coses en castella... Ja veieu, tan 'Espanya va bien' i osties, pero quan sortim a fora, la cosa no ha canviat pas massa que fa unes decades, i continuem essent la ma d'obra barata (be... el sou base s'acosta a les 200.000 ptes, tot i que no es massa a London).

Ostia, vaia rallada... Total, que entro al Departament de Personal... i a qui em trobo? A en Pere Malla... Bon company de classe a l'Institut i company al meu equip de basquet a Les Franqueses. Increible... El paio m'explica que el tema feina esta fotut aquest gener-febrer (cosa que ja suposava XD), i que ells estaven a ritme de 200-300 solicituds de feina al dia, per tan sols 2-3 vacants al dia. Un panorama un xic desolador. Explica que la gent comenca a fer cua 2 hores abans de que obrin, etc. Doncs be, total, que el tiu parla amb el mes 'jefe' del Departament, i ens cola 2 entrevistes per la Irene i per mi. No es maco trobar amics? XD Tot i aixi, una entrevista no sempre es igual a feina... Per tant, no acabem d'estar tranquils. Ens prenem el cap de setmana de relax, a casa, amb el DVD, el satelit i la PlayStation 2 (us ho havia comentat? XD). I el diumenge a la nit, cap a les 9 del vespre, truquen, i li diuen a la Irene si podia comencar a treballar avui dilluns a les 10 del mati en un cafe d'Oxford Circus (el putu centre de London XD), sense entrevista ni res... I jo, dema tinc la decisiva entrevista. Com sempre, la sort arriba, tot i que sigui en el darrer moment.

Perdoneu la taladrada mental pel tema feina, pero us asseguro que comencavem a patir ja... En tot cas, per la resta, perfecte. Som 6 persones a la casa, de les quals, 5 son de la generacio del 78 (a quanta gent dec coneixer d'aquest any...?). El propietari de la casa i la seva xicota (Vivek i Melissa), d'origen indi i irlandes, son tots 2 programadors de JAVA en un conegut banc america. En Greg (angles de 32 anys), es professor d'informatica (igual que la seva germana, qui ronda sovint per la casa) i la Fabi (Fabiola sona lleig, no?), que es una italiana, filla d'un ex-jugador de l'Inter de Milan dels anys 70. Aquesta es professora d'italia, pero el seu millor amic, l'Osric, qui ronda sovint per la casa, es tambe un programador de JAVA (i dale amb el JAVA) a l'empresa BEA. Algu ho coneix? Doncs es una gran companyia internacional es veu... En fi, el que deia, ambient informatic, i una ADSL-Wireless perque puguem conectar tots des de qualsevol lloc de la casa.

De fet, estic esperant que en Greg, ens porti un parell de PC's per nosaltres i per la Fabi. No seran cap joia (P100 i 32 Mb RAM), pero em permetran no haver d'anar a un cyber cada cop que vulgui enviar un correu. I espero que llavors, hi pugui dedicar mes temps que ara... Ja informare! :) De fet, per no rallar, el que vull fer es un weblog... Un lloc web, on anire explicant com van les coses per aqui, i aixi, no us atabalo enviant correus tan llargs... :)

Doncs res tu... Us deixo, i ja us anire informant sobre els nostres progressos. Per cert, actualment, l'unic que miro a la TV son els programes de videos domestics (que no fa falta saber angles) i programes a l'estil Teletubbies... que bromes a part, es l'unic que entenc PER ARA a la TV. Esperem poder entendre mes coses aviat, perque sino, acabare boig! XDDDD

Vinga doncs, petons i abracades a tots!

Joan Camp (Baccus)

P.S.: Perdoneu que no contesti un per un. A la que tingui el PC a casa ho fare. Merci pels correus, de debo!

 

... Link

canut, 15 d’abril de 2003 a les 22:33:29 CEST

Dia 10: Ja hem arribat a London

Per si algu patia... Encara estic viu! Tot i que fa 10 dies ja que la Irene i jo vem arribar a London, encara no havien coincidit el fet de tenir un ordinador amb Internet, i el fet de tenir temps per enviar correus...

Doncs be, nomes comentar que aquest es un pais curios. Es el pais on els ordinadors no tenen accents ni ce tencades. Un pais on fot molt de fred... I que no em vinguin amb histories, que si fred humid o fred sec... Aqui fa molt fred... I nomes espero que mes endevant, no en faci tant! XD Tot i aixi, no ens podem queixar, perque hem enganxat uns dies prou bons (de fet, ja he vist el sol 2 vegades XD).

Respecte l'acomodament... Doncs francament de puta mare. Estem en una tipica casa victoriana (sona be, eh)... Que no es pas mes que la tipica casa adossada que es repeteix a centenars, arreu de tot UK... Pero en fi, es cuca i agradable. I la gent del pis... Doncs be, 2 informatics, 1 professor d'informatica i una professora d'italia. Per tant, guanyen (de bastant) els informatics. O sigui... que tenim una 'pedazo' de conexio ADSL amb Wireless, PlayStation 1 i 2, Dreamcast, Satelit, etc. En una paraula... No ens falta de res! ;) Realment, crec que hem estat bastant de sort, tenint en compte que vem agafar aquest pis a distancia (via Internet).

Pero London tambe te 'peros'... Un paquet de tabac estandard val mes de mil peles, una ampolla de Whisky no baixa de les 4 mil, i una simple ampolla d'oli d'oliva, val una bona pasta... L'altre 'pero' es per la festa nocturna... L'altre dia vem anar a la discoteca a les 9:30... REPETEIXO... Vem entrar a la discoteca a les 9:30!!! I a vols de les 12 ja marxavem... A Barcelona, jo solia sortir de casa precisament a vols de les 12! XD Pero be, la discoteca tampoc es per tirar cohets... a quasi mil peles la corona (alias coronita), i els cubates mes rancis i agarrats que he vist en tota la meva vida. Per posar els cubates, no tiren el licor a ull, sino que tenen una mesura, per no posar-ne ni mes ni menys. La mesura (com a dada) es com un xupito... O sigui que, surt car tajar-se a London.

Pero be... A London tot es molt car (o aixo sembla), sempre i quan parlem amb diners de Catalunya... Perque alla, els preus que us he esmentat, son molt similars als que paguem a Catalunya pel mateix. La questio es que alla, un dependent d'un Pret A Mange cobra unes 250.000 ptes/mes, una dependenta del Zara cobra unes 280.000 ptes/mes... I un informatic amb una mica de cara i ulls, se'n va rapidament cap a les 500.000 ptes/mes.

En fi, no vull atabalar mes. Simplement volia informar-vos de que encara estava viu, i explicar-vos una miqueta les meves primeres vivencies... Mes endevant, mes!

Fins aviat... See you,

Joan Camp (Baccus)

 

... Link