Com va tot per terres catalanes? La notícia, en l'àmbit més estrictament informàtic i comunicatiu és que, per fi, ja tinc un teclat català funcionant. El teclat, cedit pel meu amic Platero (hola Platero), em permetrà d'escriure amb aquells palets que els llatins posem a sobre d'algunes vocals, i d'escriure una peculiar ce trencada... Bé, també podré escriure espaÑÑÑaaa coÑÑÑooo, que sempre fa gràcia XD

La vida a London s'està tornant dura. A la feina, la Irene i jo estem fent una mitjana d'entre 10 i 12 hores diàries (don't stop), que la veritat, no ens deixen massa temps per l'oci ni per enviar correus (espero que m'entengueu). A més, aquesta setmana, per acabar-ho d'adobar treballarem demà diumenge i tot... Tot per la 'fucking' Marató de London, on la ciutat s'inundarà de paios amb pantalons curts (amb la rasca que fot XD). Total... He hagut de parlar amb el mànager (jefe entre nosaltres) per dir-li que treballar del dilluns fins al dissabte de l'altra setmana sense para, doncs com que no... Que fa uns anys els francesos van escriure algo més o menys titolat 'Drets humans', dels quals ens en sentiem partíceps... XD Doncs res, que tindrem festa dimarts de la setmana que bé. Quin luxe, eh!

La veritat és que puc dedicar més temps a parlar del Pub (Hung, drawn & quartered és el seu nom -basat en els seus treballadors?-) que res més. Ara resulta que han fet un crit al cel, perque resulta que els estocs han caigut en picat... Ja deia jo que tanta cervesa gratuïta havia de tenir alguna repercussió! Doncs total, que com ho pensen arreglar? Amb el vell 'trucu de l'almendrucu'... Les cerveses a partir d'ara, gaudiran d'una racció doble d'escuma, i així, poc a poc, anar recuperant estoc. 'Car sóc també molt covard i salvatge', i a mi aquestes coses em fan mal... Em fa mal servir cerveses amb massa escuma (bubbles). Jo he estat massa anys a l'altre cantó de la barra, i se que se sent quan et serveixen una cervesa amb massa escuma. Sí que és cert que alguns clients et demanen que els hi acabis d'omplir, però la racció d'escuma està summament estudiada. És la mida justa... És aquella mida que no arriba a indignar prou com perque el client se senti ofès, però suficient com per 'tocar una miqueta els ous'. Doncs bé, igual que les bruixes, de barmans també n'hi ha de bons i de dolents... I jo sóc dels bons (tot el contrari que el protagonista de 'Croupier'). Jo sóc dels que posa una cervesa digne de fotografia. Una cervesa que fa que la persona que se la beu se senti orgullòs de beure-se-la. El meu mànager, quan em veu, a vegades em fot bronca... Però jo sóc bo, i els clients m'ho agraeïxen. Saben que si me la demanen a mi, jo no els fallaré. Sóc el 'Robin Hood' de les cerveses... És l'orgull de ser barman! XD

I com ho agraiexen els clients? Doncs amb propines (tips). Com que estem en una zona 'business', les propines poden ser importants. Tot i així, em declaro totalment en contra de les propines, perque penso que és un acte social quasi vexatiu. Les propines són les sobres de l'home ric cap a l'home pobre. Són un 'et dono més del que val perque puc'. Encara que us soni raro, no m'agraden les propines! Preferiria que el preu de les cerveses tinguessin el valor que han de tenir, i jo tingués un salari adequat a aquesta alça, i no haver d'esperar cada final de mes per veure quina quantitat de propines em toquen. Mai he cregut en les propines... Jo crec en els salaris, i penso que la gent, hauria d'agafar la feina pel que li paguen, i no esperant que el senyor et doni una caritat. No vull un premi al meu servei perque és eficient. Jo treballo igual amb tothom, perque és la meva feina. I mai he canviat la meva forma d'actuar davant de cap client, pel fet de que m'hagués de donar (o no) una propina. Hauríem de tenir més dignitat humana i saber dir que 'no' a aquest acte caciquista. I no dic que jo no les agafi... Només dic que preferiria tenir un sou un xic més per sobre, i no haver de recollir engrunes... L'altre dia una parelleta va muntar un numeret al bar... Ella plorant, ell alegant vés a saber què... Nosaltres des de la distància ens ho miràvem com qui mira una telenovela. Doncs quan l'home va marxar (i la va deixar allà plantada), l'home ens va donar una propina com per disculpar-se... ÉS LAMENTABLE!

Òstia, quina desofegada... Necessitava dir-ho! XD

Va, canviant de tema, l'altre dia quan el meu amic Platero va pujar, vem descobrir en un supermecat (mític Budgens) una ampolla de vi de la marca 'CAWARRA'. Us juro que si mireu el vincle, veureu que no és pas cap broma... XD Bé, és una tonteria potser, però us juro que ens vem fer un fart de riure. A més, l'altre dia en vaig comprar una ampolla, i val a dir que no està pas malament! Us el recomano si teniu una cita amb alguna noia... XDDD

L'altre dia, un company del pis, mentres estavem a la cuina parlant de les nostres coses tot fent unes cigarretes (potser sí que hauré de deixar de fumar Akis, que aquí surt molt car... XD), l'home em va mostrar el seu encenedor... Un clipper, el mític encenedor que tothom ha fet servir alguna que altra vegada vaja... Doncs bé, l'home em va ensenyar com feia servir la pedra de l'encenedor per premsar un porro. Increïble... En moments com aquests, un s'adona de com de petit i igual és el món a vegades, i com coses que sembla que només passin a casa teva, també passin també, de forma absolutament igual, arreu del món... Una escena tendre i nostàlgica! :)

Ah, també fa uns dies vaig veure 'Trainspotting' a la TV. Devia ser la 12a o 15a vegada que la veia, us ho juro (Clyde, algún dia et tornaré el vídeo XD). Però no us podeu ni imaginar de com de diferent em va semblar aquesta vegada... A part de veure-la en versió original (subtitolada -of course- XD) que sempre ajuda... Les imatges de quan el protagonista se'n va a London, em van semblar d'allò més familiars... Absolutament totes. Us asseguro que és una extranya sensació ;)

I bé, ja per acabar, i si heu arribat fins aquí... Dir-vos que, la Irene i jo, ja hem fet una reserva, i el diumenge 27 d'abril tornarem a trepitjar terra catalana... Concretament l'Aeroport de Girona (via Ryanair). Estarem una setmaneta per aquí, de diumenge a diumenge (fins el 4 de maig), i espero poder quedar alguna estona amb vosaltres i fer unes volldamm's i totes aquestes coses... Però lamentablement, baixo primordialment per problemes de salut de la meva mare, que avui ha ingressat a l'Hospital, on haurà de passar unes 3 setmanes per fer unes probes degut a uns importants problemes pulmunars. En fi... no es pot tenir tot en aquesta vida! Esperem que això de la meva mare no sigui massa greu. En tot no oblideu que ens veurem les cares...

Així doncs, res més... i fins d'aquí quinze dies quan ens puguem veure cara a cara. Fins ara mateix!

Joan Camp (Baccus)

P.S.: Ah, per aquells que em pregunten com em va l'anglès, els explicaré un acudit de l'Eugeni que ho poria resumir. Diu així:

• Usted domina el inglés?
• Hombre... Si es bajito y se deja...

Doncs bé, així estic jo... si es deixa, de tant en tant el vaig entenent. Parlar, el parlo millor. No se... temps al temps, no? :)