Llegeixo el titular a e-noticies (edicio del dilluns 31 de marc), i encara no m'ho crec: El Romea estrena un Shakespeare a Londres en català... I fins que no ho llegeixo als diaris de London, no m'ho acabo de creure del tot. Pero si, es veritat! Els dies 8, 9 i 10 d'abril tindrem una obra EN CATALA a un dels teatres mes importants de la ciutat. Algu ho enten? No es, en tot cas, sorprenent? Mira que a mi no m'apassiona el teatre... Pero es que m'estic plantejant d'anar-hi, que aquestes coses, no passen tots els dies! XD Si hi vaig, ja us ho fare saber... ;)

Pero be, parlant d'actualitat, no podia deixar de dir que al final vem tenir el darrer partit del Torneig sis nacions... Els nominats, Irlanda i Anglaterra. Les apostes, igualades. Els nervis, al maxim. Resultat... aclaparador! XD Anglaterra li va fotre una santa pallisa a Irlanda, d'aquelles que passaran a la historia (42 a 6). El meu jefe (irlandes ell), portava un 'mosqueig' el dilluns de por, en plan 'no en vull parlar' XD I la meva companya del pis (irlandesa ella tambe), avui encara no li he pogut treure el tema... Es veu que ho porten molt a dins aixo del rugbi. Pero clar, jo vaig veure el partit a casa (amb una TV 29" panoramica 60 Hz de la ostia) i ostia... em feia una mica d'enveja. Us imagineu un Torneig 7 nacions amb la seleccio catalana entre elles? Estic segur que si entrenessim una mica millor a la Santboiana, etc. i amb una mica d'ajuda de la gent de la USAP de Perpinya... qui sap si algun dia potser hi veiem els jugadors de casa nostra. Ai ai ai... ;)

Dissenyadors del mon, uniu-vos!!! La totpoderosa empresa de telecomunicacions BT (British Telecom pels amics), ha decidit que vol canviar el seu logotip. Diuen que ja n'estan farts d'aguantar critiques i bromes. Resulta que aquell ninot tocant una flauta, dona massa connotacions erotico-sexuals... Es ben be que qui vol veure sexe, el veu a tot arreu. Molt diferent de la campanya que la marca esportiva PUMA esta fent a no se quin pais de sud-america (Imatge 1 i Imatge 2). I a la peninsula van censurar aquell anunci d'Amena, perque queien nans del cel... Mare meva! Uns tants, i els altres tan poc! XDDD En fi, qui tingui vocacio de dissenyador, ja pot anar enviant esbocos a BT!

Tothom coneix a aquell personatge, que parla massa quan no li demanen, i calla massa quan tothom li demana que ho faci. Doncs si, el Rei (no meu) Juan Carlos I... Tambe conegut com a 'Juanca'. Tot i que crec que no deu saber massa angles aquest home quan es deixa dir aixi. Per qui no ho sapiga, 'wuanca' es com es diu en angles, de 'fer-se una palla'. Curios, no? Ara entendreu perque els anglesos riuen tant quan senten aquest nom! XD

Be, no se qui ha estat a London i qui no... En tot cas, dir que a la ciutat del panic col.lectiu, on la gent sempre esta espantada de tot. La ciutat sense papareres per por a que hi posin bombes. La ciutat on els diaris nomes parlen de violacions, pederastes i assessinats. Aquesta poblacio, London, te un espai aeri, que a pesar de que la gent hi estigui absolutament acostumada, a mi EM FA POR! XD Us ho juro, el numero d'avions que passen cada dia sobre el meu cap, a una alcada molt per sota de la que normalment estem acostumats, fa por! Que es que quasi pots distingir de quina companyia aerea pertany l'aparell... I el soroll... Ostia, que de debo us ho dic, a mi m'impressiona, digueu-me caganius, pero quan vingueu, ja m'ho direu! ;P

Ostia, al Pub hi ha un munt de 'personatges'. No es que fins ara no ho sabes... Es nomes que es el primer cop que m'ho miro des de l'altre canto. Jo, per solidaritat, intento acceptar i dialogar amb els mes beguts. Les converses, que si en angles normal ja em son dificils de seguir, en angles-borratxo, poden resultar surrealistes. Pero be, jo escolto (no estic aqui per aprendre angles? XD), i coi, a vegades t'expliquen cada paranoia mes rara, que sorprenen.

De tots ells, em quedo amb un paio d'uns 45 anys, amb un posat mes serio del normal, i amb el diari i un llibre sota el brac, que sempre ve tot sol (una mica autista ell), i es demana per bure Calsberg. No una... potser 5, 6 o 7 cada dia. Beu sense presses (em diu que no fa cap cursa), pero l'home es queda dret durant algunes hores, sense parlar mai amb ningu. Es un autentic solitari... Pero be, amb el temps, un li coneix els gustos, i ja li serveixo una Calsberg abans de que me la demani (com quan a mi em posaven una Volldamm nomes entrar a l'Atlantis XD). Algun dia canviem alguna frase, algun comentari, etc. Fins que un dia, probant d'inicar conversa, li pregunto pel llibre que sempre porta. De que va? L'home em mira mig sorpres, una mica avergonyit fins i tot. No sap que dir. I llavors de pensar-s'ho dues vegades m'ho explica... Diu, el diari el llegeixo al metro quan vaig a la feina. Quan arribo a bar, si no vaig molt begut me'l torno a repassar. Llavors me'n torno cap a casa... I el llibre? S'explica... El llibre no sap ni quin titol te, no sap de que va ni per qui esta escrit. Em comenta que el llibre nomes el porta, perque a l'endema quan es desperta, si veu el llibre al costat del llit, sap que la nit va ser tranquila, normal... que vaja, que va tornar pel seu peu. Pero si es desperta i no veu el llibre, sap que la nit no va acabar be, i que mes li val comencar a fer memoria de que va fer la nit abans... Increible, oi? XD Tipica historia de l'amic d'un amic... Jo ho he vist amb els meus ulls! XD Avui, ha tornat (com sempre), i despres de parlar una miqueta, ens ha convidat a una cervesa a la Irene i a mi... Calsberg, clar! ;)

En fi... aixi ens va tot per London. A veure qui sera el seguent en pujar un cap de setmana. Fins aviat,

Joan Camp (Baccus)

P.S.: En el proper correu potser us comento una nova religio que ja fa un temps que hi ha a UK... Es el 'Davidbeckhamntisme'. Algo fora del normal sobre l'adoracio d'idols vivents! XD