Per si algu patia... Encara estic viu! Tot i que fa 10 dies ja que la Irene i jo vem arribar a London, encara no havien coincidit el fet de tenir un ordinador amb Internet, i el fet de tenir temps per enviar correus...

Doncs be, nomes comentar que aquest es un pais curios. Es el pais on els ordinadors no tenen accents ni ce tencades. Un pais on fot molt de fred... I que no em vinguin amb histories, que si fred humid o fred sec... Aqui fa molt fred... I nomes espero que mes endevant, no en faci tant! XD Tot i aixi, no ens podem queixar, perque hem enganxat uns dies prou bons (de fet, ja he vist el sol 2 vegades XD).

Respecte l'acomodament... Doncs francament de puta mare. Estem en una tipica casa victoriana (sona be, eh)... Que no es pas mes que la tipica casa adossada que es repeteix a centenars, arreu de tot UK... Pero en fi, es cuca i agradable. I la gent del pis... Doncs be, 2 informatics, 1 professor d'informatica i una professora d'italia. Per tant, guanyen (de bastant) els informatics. O sigui... que tenim una 'pedazo' de conexio ADSL amb Wireless, PlayStation 1 i 2, Dreamcast, Satelit, etc. En una paraula... No ens falta de res! ;) Realment, crec que hem estat bastant de sort, tenint en compte que vem agafar aquest pis a distancia (via Internet).

Pero London tambe te 'peros'... Un paquet de tabac estandard val mes de mil peles, una ampolla de Whisky no baixa de les 4 mil, i una simple ampolla d'oli d'oliva, val una bona pasta... L'altre 'pero' es per la festa nocturna... L'altre dia vem anar a la discoteca a les 9:30... REPETEIXO... Vem entrar a la discoteca a les 9:30!!! I a vols de les 12 ja marxavem... A Barcelona, jo solia sortir de casa precisament a vols de les 12! XD Pero be, la discoteca tampoc es per tirar cohets... a quasi mil peles la corona (alias coronita), i els cubates mes rancis i agarrats que he vist en tota la meva vida. Per posar els cubates, no tiren el licor a ull, sino que tenen una mesura, per no posar-ne ni mes ni menys. La mesura (com a dada) es com un xupito... O sigui que, surt car tajar-se a London.

Pero be... A London tot es molt car (o aixo sembla), sempre i quan parlem amb diners de Catalunya... Perque alla, els preus que us he esmentat, son molt similars als que paguem a Catalunya pel mateix. La questio es que alla, un dependent d'un Pret A Mange cobra unes 250.000 ptes/mes, una dependenta del Zara cobra unes 280.000 ptes/mes... I un informatic amb una mica de cara i ulls, se'n va rapidament cap a les 500.000 ptes/mes.

En fi, no vull atabalar mes. Simplement volia informar-vos de que encara estava viu, i explicar-vos una miqueta les meves primeres vivencies... Mes endevant, mes!

Fins aviat... See you,

Joan Camp (Baccus)